Abestiek ez dute abisurik ematen ez eta baimenik eskatzen jaiotzeko.
Insomnio gau baten ondoren iritsi zen hau, burua jiratzen eta aztoratzen ari ziren ideien, zaurien eta frustrazioen emaitza, kulturak BIZITZArekin zerikusirik ez duten interesei lehentasuna ematen dieten debekuen eta kudeaketen artean hilzorian zegoela ikustean...
eta Ane Ni Neu k grabatu diguten kanta eta une hau oxigenoa da eta familian, bazkari on, tertulia ugari eta bainu freskagarri baten ostean gauzatu genuen.
Kanta honek Jordi Montañez nire lagun eta musikari handia aukeratu zuen hura osatzeko eta beste zentzu bat emateko, une hau aukeratu zuen etortzeko, eta ni ezin zoriontsuago egon...
Irailaren 3an ...
Zauriek historia idatzi dezatela...
---------------------------------
Les cançons no entenen de pandèmies i no avisen ni demanen permís per arribar.
Aquesta cançó va arribar després d'una nit d'insomni, d'idees que voleiaven i agitaven el meu cap, de ferides i frustracions per veure com la cultura agonitza entre prohibicions i gestions que prioritzen interessos que gens tenen a veure amb la VIDA.
Aquest tema i aquest moment que en Gorka i l' Ane han immortalitzat és oxigen, i va ser el fruit d'un dia amb família, de bon (i molt) menjar i d'un bany amb aigua verda acompanyat de tertúlies i debats (profunds i no tan profunds).
Aquesta cançó va triar al meu amic i gran músic Jordi Montañez per completar-la i donar-li un altre sentit, va triar aquest moment per venir i jo només puc estar agraïda.
Que les ferides expliquin la història...
---------------------------------------------
Las canciones no entienden de pandemias y no avisan ni piden permiso para llegar.
Esta llegó despues de una noche de insomnio, de ideas revoloteando y agitando mi cabeza, de heridas y frustraciones por ver como la cultura agoniza entre prohibiciones y gestiones que priorizan intereses que nada tiene que ver con la VIDA .
Este tema y èste momento que Gorka y Ane han inmortalizado es oxigeno y fue el fruto de un día en familia, de buena ( y mucha) comida y de un baño en agua verde adherezado de tertulias y debates ( tochos y no tochos).
Esta canción eligió a mi amigo y gran músico Jordi Montañez para completarla y darle otro sentido , eligió éste momento para venir y yo no puedo estar mas agradecida.
El 3 de septiembre...
Que las heridas cuenten la historia...
